viernes, 15 de enero de 2016

Tiós (L.lena) - Picu Brañavalera

9 de Xineru de 2016

Track: Tiós (L.lena) - Picu Brañavalera


Ya pasaron les Navidaes, los Reises y demás hestories... que más bien, impórtenme ceru y lo qu'a la fín consiguen ye que salga menos al monte por mor de xintes, cenes y demás fataes, asína que cola allegría d'un nuevu añu nun m'aguanto más y colo en solitariu a facer dalgo por ahí.

Diba venir conmigo Haritz, pero durmióse, asina que Kíla y yo, salimos a escape hacia una fastera intermedia d'Asturies onde nun mos llegue ceo les lluvies que camentaben los meteos p'a partir de la tarde.


D'esti xeitu garramos l'autovía minera dende Xixón hasta Mieres del Camín, onde siguimos autovía A-66 alantre, saliéndonos en Campumanes y empobinándonos pela As-242 como si fuéramos pa Tuíza Riba, pero al pocu salímonos a la manzorga nel desvíu hacia'l pueblu l.lenizu de Tiós.

Son poco más de les 9 y el día ta murniu, pero soi acolumbrar ciertos claros pente les ñubes, asína que tengo confianza nel día. Preparámonos y salimos Kíla y yo como tiros pa la parte alta del pueblu, ensin saber mui bien que vamos a alcontranos.

Ésto suel pasar, cuando nun prepares na, garres un mapa y marques penriba los caminos esistentes preparándote una especie de circular ensín saber como tan los caminos, les siendes o cualesquier pasu.

Salimos dende Tiós (560 m) con vistes a Brañavalera

Pero bono... fai tiempu que nun voi al monte sólu y que queréis que vos diga, tengo ganes de dir de cualesquier manera, ensín tar tol día pendiente de los collacios o de tol grupu monte. Esta vegada ye así y voi disfrutalo y aprovechar p'apretar pa ver que tal andamos de físicu magar de les fartures navidiegues.

Salimos entos penriba'l pueblu, per una amplia pista pela que paez ser que va'l PR-As87 qu'a saber si ta descatalogáu o non, aportando a los Altos del Texu onde se supón que ta'l Castru de la Corol.la, anque nun me paro a desviame hasta él ya que tendría que cruciar un prau con vistes al valle'l Güerna.

Sigo camín con fuercia, teniendo vistes vien ceo del mió oxetivu, o al menos de tola faldera de Brañavalera, onde cayen peñes calices que faénme suañar con una escuelina d'escalada nesti guapu llugar.

Xubimos per pista hacia'l colláu Ronzón pa faldiar penriba de Zurea y Val.le

El siguiente puntu d'interés ye'l Castru'l Castiel.lu, del que tampocu sé si tien dalgo d'interés ya que paez tar penriba d'un castiel.lu como non y ta valláu, asína que sigo unos metros más pela manzorga nun crucie hasta'l colláu Ronzón (772 m).

Nesti cruceru, tiraremos a la manzorga y mi primer intención sedría tornar pela mandrecha pero como siempre ver veremos. Como digo, salimos a la manzorga per bonos caminos que nos fadrán faldiar baxo dellos parés calizos que cayen dende la Pena'l L.lagu y penriba del val.le Zurea.

Veremos bien cerquino les cases de Zurea y muncho más averaes tarán les del pueblín de Val.le, ya que dellos metros penriba d'elles, xubiremos dende les cabañes de Balsabori hacia'l Val.le que sal dende'l pueblu hacia'l Picu Brañavalera.

Ascenderemos pel Val.le per un recién reabiertu camín

Por suerte o non, reciéntemente paez ser que reabrieron con una pala un ampliu camín hacia la parte alta del Val.le. Digo por suerte, porque nun hai perda pero tamién sabéi que la tierra ta revuelta entá y cuesta'l doble avanzar.

Xubiremos, más menos, dende los 700 (ya que dalgo baxamos nel faldéu) hasta los 900 m d'altor, siempre per tierra movío y echándo-y un vistazo a dellos parés que me llamen fonderamente. Nesi puntu, fadremos una zeta al llau d'una cabaña y saldremos ya per sienda más estrecha hasta otru cruceru de siendes na base d'una vallina.

La vallina paez estrecha y el monte ta dalgo tomao asína que decido arrodiar un pelín pela manzorga de la vallina, ascendiendo hacia La Cruz onde toparémonos con una guapa cabaña onde tenemos una ablucante vista sol cuchillar de Pena Ruea.

Tramu más zarráu pente'l Pozu'l L.lagu y la Cuesta'l L.lagu

Nun pueu facer otra cosa que parar a sacar semeyes, viendo como la ñube ta faciendo boina nel macizu de Penubina, asína como paez que tamién quier atacar pel val.le'l Güerna. Nel intre, hai bon tiempu, asína qu'escaezo Mordor y sigo p'alantre a bon ritmu, saliéndome de la típica viesca autóutona del valle con fayes y ablanos y métome en tarrén de monte baxo.

Como siempre nesta parte alta, onde'l ganáu campa per onde-y apetez, hai mil siendes que pueden llevanos a enguedeyanos a cada pasu. De primeres, atinaré per bon senderu pasando al llau del Pozu'l L.lagu, empobinándome hacia lo que nómase como la Cuesta'l L.lagu que tendría de llevame hacia'l picu Brañavalera.

Parte alta de la Cuesta'l L.lagu per tarrén más ampliu

Yo acabé dando a una cabaña esbarrumbada, pudiendo salir penriba d'ella en direición hacia la Pena'l L.lagu p'ascender per tarrén más abiertu hacia'l colláu col picu Brañavalera. Esto sedría lo meyor, pero nun sé por qué salí a la manzorga de la cabaña y tuve lluchando colos carrascos hasta salir tamién a esa parte alta.

Perdí un pocu de tiempu, pero bono, ya lo siguiente hasta'l picu yera namái qu'intentar llibrar les siendes más zarraes pola broza, asína que pali pali, vamos faciendo envueltes hasta averanos a una parede que xube direuta hacia'l cumal del monte Brañavalera.

Kíla nel picu Brañavalera (1481 m)

Ellí, no alto del picu, descubro unes vistes increyibles mire pa onde mire, anque a dicir verdá lo más prestosu del día ye ver L'Aramo completamente despeyáu, asína como tol centru d'Asturies, a la escontra de la fastera de Penubina y cordelera cantábrica per onde sigue amenazando la lluvia.

Tanto, que dalguna gotera escápase y lléganos con dalguna racha fuerte vientu. Con estes blimes... nun tamos pa facer cestos y sí pa salir d'ellí pitando, nun vaya ser que la ñube tenga más priesa de la camentada y acabemos con una pingadura fina.

Averámonos hasta la Pena'l L.lagu (1461 m)

Asína que, sin más, salimos Kíla y yo hacia'l colláu cola Pena'l L.lagu y decídome a ascendela tamién ya que viera na xuba pela Cuesta'l L.lagu rellumar el so buzón de cume y nun fuí a quedar ensin facé-y una visitina.

Caleyaremos entos la pequeña cresta y topámonos col buzón a los 1461 m d'altor, pa decidir siguir crestiando en direición sur, col envís d'acortar en mou aventura, la llarga baxada que tenía pensada per pista.

Baxamos pela faldera este de la Pena'l L.lagu

Dicir, que la baxada que facer, va llevame per senderos pelín perdíos en dellos puntos y que pa completar una ruta tranquila lo meyor sedría baxar hacia'l norte pela mortera Zurea Cimera y d'ellí garrar la pista per Ancios, el mayéu de Brañavalera y Pandotu onde enllazamos cola xubida nel colláu Ronzón.

Nel mió casu, dexaré'l crestéu a la metá y entamaré un sele descensu mui entreteníu siempre teniendo como referencia un prau dellos metros embaxo, pero güeyu p'aportar al prau, ya que xusto cuando temos enriba d'él podemos alcontranos con un corte de varios metros según per onde ataquemos el descensu final.

Averámonos a dellos parés nel descensu peles faldes de Brañavalera

Magar d'aportar al prau, siguiré penriba d'él per un senderu qu'en direición sur, va llevame a una amplia vallina, nomada les faldes de Brañavalera, onde toparéme con un senderu qu'en varies envueltes me fadrá baxar un bon desnivel hasta un colláu ampliu, onde tenemos salida a la manzorga per un camín hasta la pista en Pandotu.

Equí, lo normal sedría garrar esa pista, pero una vegada más volví a escoyer metéme no más estrecho de la vallina, col envís de revisar un pelín esos parés calizos que tan bona pinta tienen. Y acerté, nun ye que los senderos tean llimpios, pero dióme pa conocer un guapísimu llugar, La Guariza, con una cabaña baxo un paré impresionante.

Aportamos a la Guariza onde l'abrigu nel que t'asitiada esta cabaña ye de llocura

Como non... entreténgome mirando los desplomes que salen dende una cueva, imaxinándome qu'escaladores sedríen a esguilar per esti paré. La verdá ye que'l sitiu ye preciosu, anque estráñame'l mal estáu del senderu p'aportar a la cabaña tanto penriba como pembaxo y eso qu'ésta alcuéntrase en bon estáu.

Ensín más, sé que toi cerca del camín pel que faldeé na xubida, asína que voi baxando per siendes mui perdíes, escayándome dacuando, hasta poquín a pocu alcontrar pasu y tamién dalgunos bloques nos que los más fuertes prautiquen esta modalidá.

Alcontrámonos col seutor de bloque de Tiós enantes de topanos cola pista

Dicir que nun ye un llugar cenciellu d'alcontrar pa facer esta modalidá d'escalada, pero como amuesa de lo que vos digo ehí tenéis un vidiu bien prestosu d'un de los bloqueros más fuertes d'Asturies: Nano Montes.

De bloque en bloque acabaré nuna pequeña viesca que va parar nun prau, per onde saldremos a la pista dellos metros enantes del castru del Castiel.lu, el cuál bordiaremos esta vegada pela mandrecha y baxaremos con calma pel restu de pista hasta Tiós.

En resume... ruta a un monte qu'entá nun conocía y que bien merez una visita más tranquila, sobretou con ñeve y pela pista que tenía pensáu descender. Aún así... como siempre, camudando'l camín saliéronmos casi 12 km y casi 1300 m de desnivel en 4 hores... así que va ser que toi en forma pesie a les fartures.

La próxima más...

Camudando'l Camín en Brañavalera

9 comentarios:

  1. Un pico muy guapo y como comentáis, con unas vistas impresionantes! Gran forma de empezar el año!
    Un saludo!

    ResponderEliminar
  2. Pues nun lo conocía y sorprendióme... nun m'importaba volver sobretou con ñeve en mou raquetada o dalgo asemeyáu.

    Un saludu

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  4. A min prestóme enforma tamién les dos veces que tuviera nestos picos. Una vez saliera de Tios y la otra de la Cobertoria.
    La primera púnxila nel blog y tengo recuerdos d'ella daqué contradictorios...
    https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4687655705919367978#editor/target=post;postID=6316540563237332386;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=0;src=postname

    ResponderEliminar
  5. Quedeme con ganes de xubir con ñeve Arturo... creo que repetiré... les vistes son una pasada.

    ResponderEliminar
  6. Una rutina muy buena como tu dices, para comprobar las fuerzas.
    Las vistas son maravillosas. Lo malo ahora es buscar el desvio a Tios.
    Un saludo

    ResponderEliminar
  7. Nomenon... ta facilisimu... casi namás que sales de Campumanes (1 km más menos) ties una carretera nueva que llévate hasta Tiós... ta perfecta.

    Un saludu

    ResponderEliminar
  8. Guapa ruta Berto, yá la fixi varies vegaes y dende tres sitio distintos. Especial pra faer con nieve y raquetear.
    Un saludu

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ya sabía yo, que ya-y teníes dao en marañones jeje

      Un abrazu

      Eliminar