miércoles, 18 de diciembre de 2013

Nieves (Casu) - La Ordaliega - La Frayada

10 de Payares de 2013

Track: Nieves (Casu) - La Ordaliega - La Frayada


Ruta mui especial, ya que partimos del pueblu casín de Nieves, onde crióse cola so güela, Paulina, durante munchos branos. Agora tamos na seronda, con guapos collores nes viesques y díes pelín más murnios qu'en branu, pero col mesmu ánimu qu'un rapacín, vamos conocer un pelín meyor esti ablucante conceyu montañeru que ye Casu.

P'aportar a Nieves, salimos de Xixón pela Autovía Minera, hasta garrar el corredor del Nalón pel que travesaremos los conceyos de Llangréu, Samartín del Rei Aurelio y Llaviana, metiéndonos nel Parque de Redes a traviés del conceyu de Sobrescobiu, pasando'l banzáu y pueblu de Rusecu y el pueblu y banzáu de Tañes.

Partimos del pueblu de Nieves (752 m)

Pocu dempués de Tañes, desviámonos per una carretera llocal, que tien de llevanos a la perguapa Foz de Gobezanes, pa dempués amestanos a la As-254 casi al altor del pueblu de Bueres. Con esti atayu, llibramos pasar pel Campu, y comenos un tramu llargu de carretera permala hasta Bueres, onde namái pasar el pueblu, tenemos el desvíu al nuesu destín, Nieves.

Magar de preparanos nel nuevu aparcaderu de Nieves, salimos hacia la parte alta'l pueblu, onde Pau charra un ratín cola xente d'ellí, y siguimos camín, siempre per pista formigonao, hacia los Collaos, algamando delles vistes hacia la collá Arniciu y los Cuetos Negros.

Xubimos pela pista hacia'l llagu Ovia con vistes a los Cuetos Negros y la collá Arniciu

De los collaos, xubiremos con fuerte desnivel, dexando a la mandrecha'l picu Los Moñaos y más embaxo la Oxa'l Cantón, garrando'l tramu final d'ascensu hacia'l llagu Ovia, siempre pela faldera de los picos La Xerra y Entrambosllagos.

Al aportar a los 1264 ms, del colláu d'Ovia, tenemos munchísimu trabayu fechu pa tol día, ya que les cotes másimes nun van tar mui lloñe de lo ascendíu darréu. D'otra miente, equí ganamos delles vistes pa tol conceyu de Piloña, con xerres como Trallán y Xiblaniella, foces como la del Molín, Serondu y Moñacos y picos como'l Vizcares y Maoñu.

Aportamos a Ovia (1264 m) ganando gran parte del desnivel del día


Tengo de conocer meyor esta fastera, ya qu'a lo tuntu, siempre que voi xintar a casa los pas de Pau, acabamos falando de llugares, requexos, siendes o pasos pela peña, d'esti puntu d'Asturies. Y al menos, pa min, yera bien importante velos en direutu, anque'l día, fuera amenazando con ñubes prietes y ñebla qu'esnalaba pembaxo delles.


Empobinámonos hacia'l colláu La Piedra

Sicasí, nun queda otra que siguir alantre, empobinándonos al colláu la Piedra, aldovinando pente les ñubes les calices parés del nuesu primer oxetivu, la peña La Ordaliega. Pa ellos, diremos caún al nuesu ritmu penriba de l'arista NO del picu La Llomba.

Onde entamamos l'ascensu a la Ordaliega
Namái al final, tendremos que desvianos hacia'l colláu de 1401 ms, tirando un pocu a la manzorga, anque enantes d'ello, ya que tábemos ellí, dalgunos xubimos hasta los 1416 ms de la Llomba, pa baxar al tiempu que llegaba tol mundiu al colláu.

Trame de cenciellos trepes per amiestu de yerba y peña moyao

Tenemos de frente, el paré de la Ordaliega, y ufrez un tarrén amestáu de peña y cotolla baxo, tarrén incómodu pa trepar y más ainda, si amestámos-y que la peña tea moyao. Pali pali, diremos xubiendo, con procuru de nun resbariar y col usu de les manes, aportaremos a los 1454 m de la Ordaliega.

Cumal de la Ordaliega (1454 m)

La ñebla y el cutu, al empar que les cayíes pela fastera contraria al nuesu ascensu, dícenmos que nun paga la pena, tar muncho maricando penriba y menos pa nun ver na, poro colamos del cumal, más ceo de lo que quinxéramos.

Baxamos de La Ordaliega con curiáu de nun resbariar

Coles mesmes, tirámonos abaxo pel mesmu camín, d'ascensu y naguando por nun llevar denguna culada, aportamos al colláu de nuevu, nel que nun paramos un segundu y garramos la sienda que tien de llevanos a travesar nun pasu ablucante, parte del xerru de la Ordaliega.

Empobinámonos a un ablucante pasu na Ordaliega pa baxar al colláu Entrepeñes

Magar del pasín tan guapu, baxaremos pente la ñebla, hacia'l colláu Entrepeñes. Dacuando la toponimia asturiana, ye tan amosadora de la realidá xeográfica como nel día de güei: el colláu Entrepeñes, ta pente la Ordaliega y la Frayada y el picu Entrambosllagos, ta pente'l d'Ovia y el de Colines.

Nestos camientos, sigo guiyando al grupu acordies a lo establecíu, baxando un pelín de desnivel, pa intentar arrodiar los xerros calizos del picu La Frayada. El mio enfotu, yera ascender tamién la Frayada, pero la ñebla sigue xugando y pa nun ver na, tenemos les nueses duldes al respeutu.

Bordiamos tola Peña La Frayada p'atacala pela faza oriental

Nel puntu, nel que vemos el camín de baxada a Cañandi, bien afitáu, decido que voi intentar xubir a la Frayada. Les moces del grupu (Pau, Ana, Zori y Natalia), prefieren dexala pa prau, ya que tuvieron abondo con trepar la Ordaliega en moyáu y el restu (Alberto, Richar, Haritz y yo) averámonos hasta la faza oriental de la Frayada.

Ellí alcontrámonos, con dos moces esperando poles sos pareyes que taben ya baxando del picu, y magar de crucialos ya intercambiar un pocu d'info, tiramos p'arriba con xeitu. Hai que dicir, qu'hai un parte asemeyada a la Ordaliega n'amestáu y llueu tenemos un trepe pa upanos a l'arista.

Perguapa ascensión a la Frayada con pasinos aéreos

Nella, tendremos dellos pasinos curtios dalgún más aéreu qu'otru, pero que llíbrense bien, y con pocu más que dir sollerte al tarrén, aportamos al puntu más altu, del Picu La Frayada a 1471 m. Como premiu al nuesu esfuerzu, el día abrió y tenemos vistes a tola rodiada con dellos rayinos de sol.

Cumal de la Peña la Frayada (1471 m)

Un ratín enriba lo más alto, y tornamos a tomar baxada, dempués de despidinos agora sí, de la cara más xabaz de la Ordaliega, del monte Moñacos y la so foz a lo fonderu, asina como de la Peñe Crespa y el so collaciu, el Cuetón de les Travieses.

Al fín vistes... y perguapes (Foz de les Cangues, Ordaliega, Foz de Moñacos, Peñe Crespa)

Según vamos crestiando, topámonos cola frayada del picu y ellí vamos a lo fondu, Cañandi y la foz de les Cangues, alcordándonos que tenemos a les neñes del grupu, baxando con Kíla, poro nun mos queda qu'apurar fuerte p'algamar a pillales.

Asína que percorremos la cresta, destrepamos el pasu, y aportamos al colláu col Picu'l Mayáu, que quedárase tan sólo, nun intentu a la Crespa o los Tornos, n'invernada y siendo sinceros, daquella, quedábanos pergrande tala fazaña.

Baxamos hacia Cañandi dexando atrás los cumales de güei (La Ordaliega y la Frayada)

Entainamos, pel camín más evidente, hacia Cañandi, dando esa envuelta enorme, que faínos, ver de frente los dos picos algamaos güei, La Ordaliega y Frayada, alcontrándonos al cabu d'un ratín, na cabera cabaña enantes d'entrar na Foz de les Cangues a les neñes.

Ellí, paramos dalgo menos de media hora, a reposar, ya que llevábemos caleyando de continuu 5 hores y meida, y dimos bona cuenta, de tortiella, sanwiches y tolo qu'habia pela mochila. Darréu del descansu teníemos per delantre un tramu nuevu, como yera la Foz de les Cangues.

Baxamos hacia la Foz de les Cangues per una viesca preciosa

Otres rutes, baxara direutu por Cañandi hacia'l colláu La Calavera y perdiera tan increyible foz. Pero güei por suerte, y porque teníemos pensáu, alcontrar un camín más direutu a Nieves, baxamos peles Cangues.

Nun hai pallabres pa describir la foz... primeru baxes per una prestosa viesca, coles peñes tapizaes en mufu y un aire a cuentu de Tolkien y llueu, méteste na foz dafechu, y el camín empedráu, fai envueltes per ella, hasta salir, a la vera la riega la Requexada.

Siguimos baxando hacia Orllé a la vera'l ríu la Requexada

El camín sigue prestosu, y la Requexada xúntase al regueru Vildréu formándose'l Quixaes, puntu onde a lo postreru, al llau d'una cabaña esburrambada, sal el senderu hacia'l colláu Espines y llueu a Nieves. Nun hebo manera, ya que tenía marcada la posibilidá como más abaxo, y siguimos camín, axuntándonos hacia'l davezu a Orllé que baxaba de Cañandi.

Na gueta, perdimos media horina más menos, na fastera de la Oxa d'Orllé, quedándonos ensín camín a Nieves, ya ensín un tiempu preciosu pa nun llegar de nueche. Pela cueta, aportando a Orllé pudimos ver una guapa vista del Requexón de Valdunes y del valle los Tornos que pasa baxu él.

Aportamos a Orllé y ensín perder tiempu siguimos camín pa Nieves

En Orllé, entrugamos pol camín davezu a Nieves, y saliendo pola Portiella tiramos nun camín perbonu, ensin perder nin ganar altor y siguimos hasta cruciar la riega L'Acil, aportando a un prau con vaques y una cabaña, onde quiciabes por mor d'un güe que rondaba per ellí, perdímonos un pelín hasta alcontrar otra vegada la bona sienda.

Empobinámonos a Nieves al traviés del camín más baxo travesando un prau

En saliendo del prau, ya pasamos pembaxo la xerra Espines y entraremos en Nieves pela Corrá, cruciándonos con un otru camín, que vien dende Orllé, pero que xube más desnivel pela Capiella. Nun sé cual sedrá meyor, esti va llanu, pero travesar el prau, fízonos perder dalgo de tiempu tamién.

Finamos la ruta nel pueblín casín de Nieves

Con casi 9 hores de ruta y l'atapecer tomando posiciones fuertes, aportamos a Nieves de nuevu, onde cellebrábemos un ésitu más de ruta, con 15.6 kms de percorríu y unos 1120 ms d'altor acumuláu, anque sobretou, quedámonos con conocer un pelín meyor, la redolada montañera del pueblu de Pau.

No más fondu de mi... espero que Pau, allégreme con otra ruta pel so conceyu y si sal del so pueblu, Nieves, muncho meyor.

Camudando'l Camín en Nieves

3 comentarios:

  1. Aupa Berto:

    Jornada completa, de todo un poco, con nubes y sol y buena compañia. Y jugando en casa triunfo seguro.

    Un abrazu. Nos vemos.

    ResponderEliminar
  2. Una ruta perguapa, yo que voi dicir .... Puxa Casu y puxa Nieves !!!

    ResponderEliminar
  3. Puxa Fernan:

    A ver cuando llibéreste un pelín, y vienes conocer aquello con nós, más fondamente.

    Pau, nun te queda otra, que buscar una rutina que salga de Nieves otra vegada, jaja

    Un abrazu

    ResponderEliminar